3r: Segones Realitats

Tot i no estar necessàriament relacionades amb la Web 2.0, les realitats virtuals també ocupen un lloc important a la xarxa.

Precisament ahir diumenge, El Pais Semanal publicava un interessant reportatge sobre les diferents plataformes que acullen diàriament a milions d’usuaris disposats a viure una existència paral·lela.

City of Heroes, Lineage II, Guil Wars, o Second Life, son alguns dels jocs més populars que podem trobar, i que aglutinen a moltes persones de tot el món. Persones amb molts i variats interessos.

Potser un dels més coneguts (en gran mesura per la repercussió que ha tingut als mitjans convencionals) és Second Life.

Per a resumir el que és Second Life donant quatre pinzellades, diré que es tracta d’una plataforma on-line 3D, on tots els internautes poden crear el seu alter ego (el qual poden dissenyar al seu gust), i a partir de llavors són lliures per a moure’s, bé sigui caminant o volant, per un món tan extens com el real, que els propis usuaris van construint i eixamplant, on no existeixen normes ni lleis.

El tret diferencial que fa tan especial aquest joc és el fet que, per primera vegada, els diners reals hagin entrat en joc. I això significa oportunitat de negoci. De forma breu podria dir que ha nascut l’especulació immobiliària, la prostitució, la venda d’objectes 3D, així com els concerts, els podcasts on-line, o les primeres botigues 3D d’algunes empreses com Adidas.

Per a fer-nos una idea del de la magnitud d’aquest joc, avui (16/04/2007) a Second Life s’han realitzat transaccions econòmiques per valor de $2,115,907.

Els mitjans de comunicació també s’estan posicionant per a no perdre quota de mercat al nou món. La Cadena Ser va realitzar, juntament amb RadioCable, la primera emissió en directe d’una ràdio de parla hispana. La política tampoc vol perdre una oportunitat i, actualment als Estats Units, els candidats a les eleccions ja disposen dels seus personatges virtuals per a realitzar campanya electoral on-line. De fet, fins i tot s’han produït els primers actes vandàlics de boicot a un polític. Concretament a John Edwards.

Tota una sèrie de novetats, nous formats, noves possibilitats que amplien els hortizons fins ara coneguts.

(Per cert, el meu alter ego s’anomena Franz Kosrae)

La passivitat, afer d’estat

Fa uns dies, llegint un comentari al meu altre bloc, vaig arribar a l’espai d’en Jackuar, on precisament parlava de la passivitat de la joventut. Dic precisament perquè la meva introducció al Treball de Recerca, gira entorn a aquest problema que vivim actualment, i el post em venia com anell al dit.

El motiu pel qual en Jackuar escrivia el post, era per fer-se ressò d’una campanya impulsada pel Consejo de la Joventud en España que busca canviar la tendència conformista de la meva generació, i pretén animar-nos a formar part activa en la societat del nostre entorn.

(No m’agrada gaire el vídeo. Trobo que hi ha maneres més explícites de fer arribar el concepte a un col·lectiu poc despert per captar missatges subliminals)

ES HORA DE TOMAR PARTE

2n: Blocs

Ahir, al metro, vaig començar a llegir el Fin de la Era de la Prensa.

Ja feia temps que tenia en ment llegir la wiki que va iniciar Juan Varela i que a l’Octubre passat va penjar en pdf com a definitiva. Així doncs, tot i tenir entre mans un altre llibre (‘Mileuristas’ d’Espido Freire), he decidit donar prioritat al fantàstic text que resumeix i planteja el futur, en base a la tendència decreixent (en quant a audiència) del mitjans de comunicació tradicionals.

Breument i per enllaçar amb el tema que volia tractar al post, podria resumir la situació delicada que viu avui en dia la premsa escrita dient que s’ha socialitzat la informació i la opinió, ha augmentat la gratuïtat, així com la publicitat fragmentada i cada cop més disputada.

En qualsevol cas, el que avui em porta a parlar del futur de la premsa, són els anomenats Blocs.

Cabdals en la revolució 2.0, els blocs han estat el suport triomfant que ha diversificat la informació, i ens han obert les portes d’un sistema on nosaltres som els qui escollim què és notícia, i no un cap de redacció d’El País.

De blocs però, n’hi ha de molts tipus, i no tots proposen un model substitutiu del mitjans d’informació convencionals.

Com a plana web personal que són, cada usuari escull a què dedicar el seu espai, i precisament per això s’han diversificat tant els continguts a la xarxa, i han esdevingut grans alternatives a la premsa i als mitjans d’oci i comunicació clàssics.

Personalment puc dir que a diari llegeixo un nombre important de blocs (no arribo als 300 posts diaris com Javier Casares, ni de lluny). Entre d’altres:

Xataca (Bloc de gadgets i electrònica de consum)

Escolar (Bloc sobre actualitat política)

Enrique Dans (Bloc sobre informació i tecnologia)

Genbeta (Bloc de Software)

Faq-mac (Bloc de notícies i tecnologia sobre el món Mac)

Kirai (Bloc sobre el Japó)

Mikel Urmeneta (Bloc sobre Nova York)

Negra y Criminal (Bloc sobre novel·la negra)

FormulaTV (Bloc sobre televisió)

Blocs dedicats a sèries de televisió (Lostzilla, Heroes-Spain, PrisionB, Mujeres-Desesperadas…)

D’altra banda, sóc autor d’aquest bloc que llegeixes, així com del Blog de las Primeras Impresiones, on escric sobre tot el que més m’interessa d’una forma distesa i àgil. També vaig iniciar el projecte del Blog Descortés de Llavaneres, que corre a càrrec de Warrior, dedicat a la crítica humorística del govern del poble.

1r: TWITTER

Iniciaré l’explicació de cada un dels fenòmens de la Web 2.0, començant pel més recent: Twitter.

Com és habitual, una imatge sempre és més capaç d’expressar alguna cosa que un grapat de paraules així que, la imatge que inicia el post és Twitter.

Forçant una mica la vista, podreu llegir nombroses frases, totes escrites per mi, que responen a la pregunta ‘Què estàs fent en aquest moment?’. Sí, així és com funciona l’última moda, l’últim fenomen global de la xarxa.

Cada ésser humà que es dóna d’alta a Twitter, pot explicar al món sencer què està fent en aquest precís instant, i així comparteix experiències, coneix nova gent… El cert es que fins que no el vaig provar, no li vaig trobar la gràcia. Pensava el mateix que estàs pensant tu ara, llegint això. Quina tonteria, quina collonada. Però quan t’hi poses, té la seva gràcia. Ho garanteixo. Jo, i els milions d’usuaris que formen part de Twitter.

És una eina que involuciona al panorama revolucionari actual d’Internet? No ho crec. Es tracta d’una moda que ha tingut gran impacte. Ha estat un boom que amb el temps es refredarà, però avui per avui val la pena fer una ullada a la bola del món, i veure que sempre hi ha algú allà, escrivint una frase. A cada segon, una, una altra, i una més.

El meu compte, twitter.com/agc1231

Per a veure el mapamundi twittervision

I per a localitzar twitters twittermap

PD: Als interessats, només dir-vos que existeixen dues formes per a enviar les frases twitter. Des de la web o utilitzant un petit programa (twitteroo per a PC, twitterrific per a Mac).

CIUTADÀ 2.0

Tot i les vacances, m’estimo més no deixar gaire de banda això del Treball de Recerca, encara que el meu interès pel tema del treball va més enllà de la pura recerca per a complir expedient. El cert és que cada dia m’agrada més això de la Web 2.0 i, al cap i a la fi, les vacances són per a fer el que més ens agrada, no?

Precisament, l’altre dia, em vaig plantejar l’exercici d’agrupar totes les webs d’Internet protagonistes de la Web 2.0 a les que hi tinc compte. Fruit d’això, em va resultar molt fàcil dibuixar un perfil de l’usuari model emmarcat en aquest fenomen, que de fet podríem anomenar Ciutadà 2.0.

Per a fer-ho més il·lustratiu, em posaré com a exemple.

Totes aquestes adreces corresponen a comptes personals de que disposo a les diferents webs de moda. Youtube, Flickr, Myspace, Twitter, Pandora, del.icio.us, blocs, podcast, Second Life… Y probablement sóc a anys llum de molta altra gent realment implicada fins al fons.

Poc a poc aniré explicant cada una d’aquestes planes, de les quals també parlaré a la memòria escrita del Treball.