Tot i no estar necessàriament relacionades amb la Web 2.0, les realitats virtuals també ocupen un lloc important a la xarxa.
Precisament ahir diumenge, El Pais Semanal publicava un interessant reportatge sobre les diferents plataformes que acullen diàriament a milions d’usuaris disposats a viure una existència paral·lela.
City of Heroes, Lineage II, Guil Wars, o Second Life, son alguns dels jocs més populars que podem trobar, i que aglutinen a moltes persones de tot el món. Persones amb molts i variats interessos.
Potser un dels més coneguts (en gran mesura per la repercussió que ha tingut als mitjans convencionals) és Second Life.
Per a resumir el que és Second Life donant quatre pinzellades, diré que es tracta d’una plataforma on-line 3D, on tots els internautes poden crear el seu alter ego (el qual poden dissenyar al seu gust), i a partir de llavors són lliures per a moure’s, bé sigui caminant o volant, per un món tan extens com el real, que els propis usuaris van construint i eixamplant, on no existeixen normes ni lleis.
El tret diferencial que fa tan especial aquest joc és el fet que, per primera vegada, els diners reals hagin entrat en joc. I això significa oportunitat de negoci. De forma breu podria dir que ha nascut l’especulació immobiliària, la prostitució, la venda d’objectes 3D, així com els concerts, els podcasts on-line, o les primeres botigues 3D d’algunes empreses com Adidas.
Per a fer-nos una idea del de la magnitud d’aquest joc, avui (16/04/2007) a Second Life s’han realitzat transaccions econòmiques per valor de $2,115,907.
Els mitjans de comunicació també s’estan posicionant per a no perdre quota de mercat al nou món. La Cadena Ser va realitzar, juntament amb RadioCable, la primera emissió en directe d’una ràdio de parla hispana. La política tampoc vol perdre una oportunitat i, actualment als Estats Units, els candidats a les eleccions ja disposen dels seus personatges virtuals per a realitzar campanya electoral on-line. De fet, fins i tot s’han produït els primers actes vandàlics de boicot a un polític. Concretament a John Edwards.
Tota una sèrie de novetats, nous formats, noves possibilitats que amplien els hortizons fins ara coneguts.
(Per cert, el meu alter ego s’anomena Franz Kosrae)
