VíDEO i ENLLAÇOS

The next goldmine is in mobile advertising 

POPULARIDAD DE LOS BLOGS

COntrolar Internet?? 

El poder de la negación colectiva 

MÉS ENLLAÇOS

Enrique Dans: ¿Cuanto le queda a la prensa en papel?

Election Newshounds Speak Up: Newspaper, TV and Internet Fans Tell How and Why They Differ

Julio Alonso. El día de Internet 

Google entrega datos al gobierno de los EEUU 

El periodismo ciudadano de NowPublic 

Rupert Murdoch compra el grupo editorial Dow Jones 

SEGONA TANDA D’ENLLAÇOS

Aprofitant els últims dies abans de marxar cap a Andalusia, segueixo fent recerca per tota la xarxa i trobant articles i noticies molt interessants que inclouré (o no), al treball.

Los blogs no exisitirán sin los periódicos

‘Gano mucho dinero con mi blog: se puede vivir de ellos’

Los blogs de los soldados estadounidenses en Irak. Una forma de esquivar la censura 

Abrir un blog… y volverse loco 

‘Desde que escribo mi blog, las noches son más cortas’ 

Radiografía de los blogs internacionales

Blog deporte 

El futuro contiene blogs 

Los blogs no pueden con los grandes medios 

Los blogs han servido para crear opinión 

Los blogs cumplen diez años 

The State of the Blogosphere 

RECULL DE PREMSA

Després de redactar una part important del treball i de confeccionar algunes entrevistes, començaré a recopilar els enllaços o links de noticies que inclouré al treball.

CADENASER: El 28% de los menores accede a contenidos pornográficos a través de Internet

BLOG DE MÁRKETING ESPAÑOL: Los vídeos publicitarios crecen sin parar

ELPAIS: ELPAIS.com supera a elmundo.es y se sitúa como líder de la prensa ‘online’ en España

CADENASER: Los candidatos demócratas a la Casa Blanca se enfrentan a las preguntas de Youtube

CARLOS MANTERO: España, los cracks del Messenger

POTSER EL MILLOR VÍDEO SOBRE LA WEB 2.0

TV 2.0

La televisió, com a mitjà de comunicació audiovisual, també està adoptant noves formes i nous camins de difusió, i com no podia ser d’una altra forma aquesta evolució passa per atorgar a l’espectador més poder que el d’escollir un canal determinat.

Molt se’ns ha parlat de la TDT (segueixen prometent la lluna), i al mateix temps han aparegut nombrosos serveis que ja posen en pràctica el nou paper que juguem nosaltres, i així em pogut passar a ser subjectes actius en l’entreteniment audiovisual. Jo escullo què, quan i com vull veure la televisió gràcies a webs com adnstream per exemple, o a programes com Joost (per a utilitzar aquest servei, cal tenir una invitació que trobareu aquí).

Per cert, a tot això, com no podia ser d’una altra forma, hi juguen un paper molt important els inversors i la publicitat. Antena 3 s’ha posat les piles i ja ha posat a disposició dels usuaris alguns capítols de les series més populars que emet habitualment, amb gran èxit.

Al proper post parlaré de les recents adquisicions per part de Google de DoubleClick, Right Media per part de Yahoo i aQuantitive per part de Microsoft. Totes les empreses adquirides són gestores de publicitat online i, com deia, la publicitat és un dels principals motors de desenvolupament a la xarxa. De fet, a Internet la inversió en publicitat ha augmentat de forma espectacular en els últims temps.

 

Actualització: Últimament no paro de llegir articles relacionats amb el tema de la tv 2.0. Hector Milla, Error 500

 

 

 

 

4t: VIDEOCAST i PODCAST

L’aparició de nous formats de comunicació, preproduïts, produïts i postproduïts pel propi usuari (per amor a l’art en molts casos), ha diversificat les possibilitats de transmetre informació, aguditzant la imaginació dels internautes, i multiplicant les opcions d’entreteniment, oci, informació, coneixement, cultura… fins a l’infinit.

Dos dels formats més pràctics de comunicació a la xarxa són els videocasts i els podcasts.

Sens dubte, destinats a aquells als qui els fa mandra llegir durant molta estona, els videocasts - com indica la paraula - són posts (articles) visuals, en forma de vídeo, i poden tenir continguts molt diversos.

Mobuzz TV (Madrid), Loic LeMeur (França) o Hector Milla (Barcelona), són alguns videocasts que habitualment segueixo.

Òbviament es tracta d’un gènere on, a banda de la capacitat creativa i comunicativa, també entren en joc les capacitats tècniques dels usuaris.

En alguns casos - com Mobuzz TV - parlem de produccions recolzades per un equip tècnic i professional més proper al d’una televisió convencional que al d’un videocaster amateur, la qual cosa implica la intervenció d’un capital privat, i la constitució d’un mitjà de comunicació com a empresa. Al grup de videocasters amateurs però, l’estil i la producció són clarament diferents.

Un altre dels formats més populars, són els podcasts.

De la mateixa forma que els videocasts integren imatge a la informació que volen transmetre, els podcasts fan ús únicament del so, com a recurs comunicatiu.

Fa unes setmanes vaig iniciar el meu podcast personal, que he actualitzat un parell de vegades, i pretenc mantenir al dia un cop per setmana aproximadament.

3r: Segones Realitats

Tot i no estar necessàriament relacionades amb la Web 2.0, les realitats virtuals també ocupen un lloc important a la xarxa.

Precisament ahir diumenge, El Pais Semanal publicava un interessant reportatge sobre les diferents plataformes que acullen diàriament a milions d’usuaris disposats a viure una existència paral·lela.

City of Heroes, Lineage II, Guil Wars, o Second Life, son alguns dels jocs més populars que podem trobar, i que aglutinen a moltes persones de tot el món. Persones amb molts i variats interessos.

Potser un dels més coneguts (en gran mesura per la repercussió que ha tingut als mitjans convencionals) és Second Life.

Per a resumir el que és Second Life donant quatre pinzellades, diré que es tracta d’una plataforma on-line 3D, on tots els internautes poden crear el seu alter ego (el qual poden dissenyar al seu gust), i a partir de llavors són lliures per a moure’s, bé sigui caminant o volant, per un món tan extens com el real, que els propis usuaris van construint i eixamplant, on no existeixen normes ni lleis.

El tret diferencial que fa tan especial aquest joc és el fet que, per primera vegada, els diners reals hagin entrat en joc. I això significa oportunitat de negoci. De forma breu podria dir que ha nascut l’especulació immobiliària, la prostitució, la venda d’objectes 3D, així com els concerts, els podcasts on-line, o les primeres botigues 3D d’algunes empreses com Adidas.

Per a fer-nos una idea del de la magnitud d’aquest joc, avui (16/04/2007) a Second Life s’han realitzat transaccions econòmiques per valor de $2,115,907.

Els mitjans de comunicació també s’estan posicionant per a no perdre quota de mercat al nou món. La Cadena Ser va realitzar, juntament amb RadioCable, la primera emissió en directe d’una ràdio de parla hispana. La política tampoc vol perdre una oportunitat i, actualment als Estats Units, els candidats a les eleccions ja disposen dels seus personatges virtuals per a realitzar campanya electoral on-line. De fet, fins i tot s’han produït els primers actes vandàlics de boicot a un polític. Concretament a John Edwards.

Tota una sèrie de novetats, nous formats, noves possibilitats que amplien els hortizons fins ara coneguts.

(Per cert, el meu alter ego s’anomena Franz Kosrae)

La passivitat, afer d’estat

Fa uns dies, llegint un comentari al meu altre bloc, vaig arribar a l’espai d’en Jackuar, on precisament parlava de la passivitat de la joventut. Dic precisament perquè la meva introducció al Treball de Recerca, gira entorn a aquest problema que vivim actualment, i el post em venia com anell al dit.

El motiu pel qual en Jackuar escrivia el post, era per fer-se ressò d’una campanya impulsada pel Consejo de la Joventud en España que busca canviar la tendència conformista de la meva generació, i pretén animar-nos a formar part activa en la societat del nostre entorn.

(No m’agrada gaire el vídeo. Trobo que hi ha maneres més explícites de fer arribar el concepte a un col·lectiu poc despert per captar missatges subliminals)

ES HORA DE TOMAR PARTE

2n: Blocs

Ahir, al metro, vaig començar a llegir el Fin de la Era de la Prensa.

Ja feia temps que tenia en ment llegir la wiki que va iniciar Juan Varela i que a l’Octubre passat va penjar en pdf com a definitiva. Així doncs, tot i tenir entre mans un altre llibre (‘Mileuristas’ d’Espido Freire), he decidit donar prioritat al fantàstic text que resumeix i planteja el futur, en base a la tendència decreixent (en quant a audiència) del mitjans de comunicació tradicionals.

Breument i per enllaçar amb el tema que volia tractar al post, podria resumir la situació delicada que viu avui en dia la premsa escrita dient que s’ha socialitzat la informació i la opinió, ha augmentat la gratuïtat, així com la publicitat fragmentada i cada cop més disputada.

En qualsevol cas, el que avui em porta a parlar del futur de la premsa, són els anomenats Blocs.

Cabdals en la revolució 2.0, els blocs han estat el suport triomfant que ha diversificat la informació, i ens han obert les portes d’un sistema on nosaltres som els qui escollim què és notícia, i no un cap de redacció d’El País.

De blocs però, n’hi ha de molts tipus, i no tots proposen un model substitutiu del mitjans d’informació convencionals.

Com a plana web personal que són, cada usuari escull a què dedicar el seu espai, i precisament per això s’han diversificat tant els continguts a la xarxa, i han esdevingut grans alternatives a la premsa i als mitjans d’oci i comunicació clàssics.

Personalment puc dir que a diari llegeixo un nombre important de blocs (no arribo als 300 posts diaris com Javier Casares, ni de lluny). Entre d’altres:

Xataca (Bloc de gadgets i electrònica de consum)

Escolar (Bloc sobre actualitat política)

Enrique Dans (Bloc sobre informació i tecnologia)

Genbeta (Bloc de Software)

Faq-mac (Bloc de notícies i tecnologia sobre el món Mac)

Kirai (Bloc sobre el Japó)

Mikel Urmeneta (Bloc sobre Nova York)

Negra y Criminal (Bloc sobre novel·la negra)

FormulaTV (Bloc sobre televisió)

Blocs dedicats a sèries de televisió (Lostzilla, Heroes-Spain, PrisionB, Mujeres-Desesperadas…)

D’altra banda, sóc autor d’aquest bloc que llegeixes, així com del Blog de las Primeras Impresiones, on escric sobre tot el que més m’interessa d’una forma distesa i àgil. També vaig iniciar el projecte del Blog Descortés de Llavaneres, que corre a càrrec de Warrior, dedicat a la crítica humorística del govern del poble.